La protecció de les idees

A la Facultat de Dret, recipe ja fa uns anys, em varen ensenyar que les idees no es poden protegir. Em deien que calia que les idees es desenvolupessin i concretessin en una obra o en un invent o model d’utilitat. Aquesta manera de veure el món de les idees és totalment equivocada.

Encara ara, en la meva activitat professional veig que hi ha molt desconeixement en relació amb aquesta matèria, i que la gent està molt confosa i no distingeix els límits entre una idea, un invent i una obra (sobretot en matèria de programari informàtic) i no coneix exactament què és propietat intel•lectual, què és propietat industrial, què és know how, què és tecnologia, etc.

En un article de les dimensions d’aquest no podem aclarir tots aquests conceptes, però sí que puc afirmar el que des del meu punt de vista és el més important: que una idea es pot protegir jurídicament, encara que no es pugui considerar una obra protegible com a propietat intel•lectual (drets d’autor) o un invent protegible com a propietat industrial (patent o model d’utilitat).

La màxima protecció que hi pot haver per a una idea és mantenir-la en el cervell, no deixar-la sortir ni per la boca ni per les mans. Si no surt del nostre interior, una idea està molt ben protegida perquè, per ara, encara no s’ha inventat la manera de poder accedir al nostre “servidor mental”. No obstant això, si una idea és bona i en volem treure un rendiment econòmic, en un moment o altre l’haurem d’explicar a algú... i aquí és on comencen els problemes.

Abans de revelar una idea a algú, ens ho hem de pensar tres cops i planificar com ho farem i quines mesures de protecció adoptarem. Així, el primer que s’ha de fer és anar a veure un advocat especialitzat en la matèria i demanar-li assessorament. Hem de recordar que l’advocat té una obligació deontològica de confidencialitat.

L’advocat té diferents maneres de protegir la idea, mitjançant documents de confidencialitat i no competència que s’han de fer firmar a qui rebi la valuosa informació. Tanmateix, el sistema que a mi més m’agrada, quan es tracta d’una idea amb potencialitat de ser valuosa de veritat, és fer-la plasmar per escrit o en format electrònic al client i dipositar-la en una notaria fent una acta de manifestacions i dipòsit.

Aleshores al client li dic que abans que expliqui res al seu interlocutor li faci firmar el document que jo mateix li preparo i que, si no el volgués signar, marxi de la reunió i s’oblidi d’aquella persona com a soci, inversor, proveïdor, client o el que hagués hagut de ser.

Efectivament, una idea no és una obra protegible segons la Llei de Propietat Intel•lectual 1/1996, de 12 d’abril, i tampoc no ho és segons la Llei de Patents d’Invenció 11/1986, de 20 de març, però sí que aquell a qui s’hagi revelat una idea i se n’apropiï, directa o indirectament, havent signat un acord de confidencialitat i no competència, haurà de respondre dels danys i perjudicis que causi la seva forma d’actuar il•lícita a qui li va revelar la idea; a més, se li podrà fer cessar l’activitat.

Per tant, la defensa legal de les idees la trobarem principalment en l’article 7.1 del Codi Civil espanyol i en la Llei de Competència Deslleial 3/1991, de 10 de gener (LCD), que en l’article primer ja diu que té per objecte la protecció de la competència en interès de tots els que participen en el mercat, i en l’article 4t diu que es reputa deslleial tot comportament que resulti objectivament contrari a les exigències de la bona fe.

Per a la qüestió que avui abordem, l’article de la LCD que més ens interessa és el 13, perquè estableix la protecció legal davant la violació de secrets. A més, la violació dels secrets empresarials també està regulada en el Codi Penal com a delicte, en els articles 278 a 280, amb penes que poden anar de dos a quatre anys de presó.

Tant la Llei de Competència Deslleial com el Codi Penal parlen de secrets empresarials, però de la jurisprudència i de la doctrina es pot desprendre que això no vol dir només aquells secrets que té una empresa mercantil, sinó també aquells que pot tenir una persona física que siguin susceptibles d’estar relacionats amb una activitat empresarial. Per exemple, una idea o un secret d’una persona consistent a posar un pal en els caramels per anar-los llepant en lloc de tenir-los a la boca, en el moment en què això no existia, és un bé tutelat jurídicament per defensar la competència lleial entre els operadors del mercat.

Per tant, tots aquells que tingueu una idea i us sembli valuosa econòmicament, abans de revelar-la, planifiqueu i executeu-ne la protecció, perquè si no, el rendiment econòmic se l’emportarà un altre i, de vegades, una bona idea de veritat, només es té una vegada a la vida.

Jordi Bellvehí
9 de setembre de 2013