Incoterms 2010

Els International Commercial Terms, viagra 100mg més coneguts com Incoterms, són normes estàndards de comerç que es poden utilitzar en els contractes internacionals de compravenda de mercaderies, les quals determinen els drets i obligacions de les parts referents al lloc i moment de lliurament de la mercaderia, a la transmissió de riscos sobre la mercaderia, a la distribució de les despeses de transport i a l’assegurança i els tràmits de documents duaners.

Els Incoterms van ser redactats per primera vegada l’any 1936 per la Cambra de Comerç Internacional, qui des de llavors també s’ha encarregat de modificar-los i actualitzar-los conforme els canvis que experimenta el comerç internacional. Actualment estan en vigor els Incoterms 2000, però l’1 de gener de 2011 entraran en vigor els Incoterms 2010.

La principal novetat dels Incoterms 2010 és que desapareixen quatre dels antics Incoterms (DDU, DAF, DES i DEQ) i se’n creen dos de nous (DAT i DAP); així, es passarà a un total d’onze Incoterms.

Una altra novetat important és la modificació del sistema de classificació, que pretén millorar l’aplicació dels Incoterms. Anteriorment els Incoterms s’agrupaven en quatre categories, cadascuna de les quals definia el moment en què es produïa l’entrega de la mercaderia i les condicions de transport i risc sobre la mercaderia. En canvi, la nova classificació tan sols preveu dues categories, basades en si el transport es realitza per vies navegables o si s’utilitza qualsevol altre tipus de transport.

Els quatre Incoterms inclosos en la categoria de transport per vies navegables són els FAS, FOB, CFR i CIF. Cal tenir molt present que quan la Cambra de Comerç Internacional parla de transport marítim, tan sols preveu que siguin d’aplicació quan es tracti de transport de mercaderia a granel (per exemple, un vaixell de carbó) o transport de càrrega general directament a la bodega (per exemple, palets carregats directament a la bodega del vaixell). Per tant, encara que s’utilitzi un vaixell per realitzar el transport principal, si la mercaderia està dins de contenidors no serà correcte utilitzar un Incoterm marítim.

Els altres Incoterms que poden utilitzar-se en qualsevol mitjà de transport o en una combinació de tots ells són els següents: EXW, FCA, CPT, CIP, DAT, DAP i DDP.

Sense voler estendre’ns en la definició i significat de cadascun dels Incoterms, sí que voldríem mencionar alguns dels errors més comuns en la utilització dels diferents Incoterms, que també ha recalcat la Cambra de Comerç Internacional en els nous Incoterms 2010.

Així, per exemple, EXW és l’acrònim d’Ex works, que es tradueix per “en fàbrica”. Aquest Incoterm significa que el venedor tan sols s’obliga a posar la mercaderia en el lloc convingut, normalment la seva fàbrica, perfectament embalada i etiquetada. A partir d’aquell moment totes les despeses i riscos seran a càrrec del comprador: càrrega al vehicle de transport, despatx de duanes, transport principal, assegurança, etc.

La Cambra de Comerç Internacional desaconsella que s’utilitzi aquest Incoterm en vendes internacionals, ja que tot i que l’Incoterm preveu que la càrrega és a càrrec del comprador, la majoria de vegades la realitza el venedor, el qual ssumeix indirectament riscos que no li pertoquen. Un altre problema que pot sorgir està relacionat amb l’obtenció del DUA de l’exportació, ja que si el comprador no realitza el despatx de duanes, el venedor no podrà obtenir el justificant de l’exportació.

Per aquests motius, la Cambra recomana utilitzar el FCA (Free Carrier), que es pot traduir per “franc transportista”. Aquest Incoterm és molt semblant a l’EXW però el venedor es fa càrrec de la càrrega i del despatx de duanes de l’exportació.

Un altre error molt comú que la Cambra intenta evitar amb la classificació dels nous Incoterms és que s’utilitzin Incoterms marítims per a transports que realment no ho són. Així per exemple, l’Incoterm FOB és el més utilitzat en el comerç internacional i, malgrat estar concebut només per al transport marítim, és molt comú veure’l utilitzat en transport aeri i en càrregues de contenidors.

Com es pot comprovar, cada Incoterm defineix molt bé les obligacions de cada part i cadascun té la seva raó de ser, però és cert que sovint són mal utilitzats per les empreses, intermediaris, transportistes o agents de duanes.

Per tot això, és important que els empresaris coneguin bé aquesta eina de què disposen, una eina que facilita molt les relacions entre venedors i compradors internacionals i sàpiguen escollir quin l’Incoterm els és més adequat i convenient, atenent al tipus de mercaderia, transport i obligacions que estiguin disposats a assumir. La recent actualització dels Incoterms ens brinda una bona excusa per posar-nos al dia.

Laia Coderch Oliva
20 novembre de 2010